Quan trobes una persona que comparteix una passió amb tu i comparteix la manera de viure-la no pots fer res més que unificar forces i treballar en tàndem, perquè d’aquesta manera el que creem junts és encara millor i molt enriquidor. Així ha nascut 40 + 2.

Dues apassionades de la maternitat, enganxades a l’oxitocina que es respira als paritoris i desitjant evocar tots aquells sentiments què nosaltres mateixes em sentit en els nostres parts i que no podem (ni volem) oblidar. Volem explicar històries reals de naixements, tot allò que es viu en cadascun d’ells i què volem que la família pugui recordar sempre i compartir amb els fills d’aquí a uns anys. Perquè vegin amb els seus propis ulls amb quant d’amor van ser rebuts en aquest món.

I més enllà de la història personal per cada família volem posar el nostre petit granet de sorra per tal de donar visibilitat al món en general de què els naixements (siguin com siguin i es facin on es facin) són sempre un moment transcendental, increïble, emocionant i ple de bellesa. I més enllà de desitjar que tot vagi bé i què sigui “una horeta curta” nosaltres pensem que el millor que se li pot desitjar a una mare és que el seu part sigui humà i respectat, que les persones que estiguin al seu costat donant-li acompanyament i atenció ho facin facilitant-li tota la informació que necessiti per prendre cada decisió i aquestes siguin respectades. Volem que el món vegi que les dones són fortes i poderoses, més encara si tenen el suport necessari en un moment com aquest.

I ara us presentem la història del naixement d’en Bruno. És un d’aquells naixements amb els quals somiem totes les mares primerenques, ràpid i tranquil. L’expressió de la seva mare ho diu tot, que no es podia creure que estava veient néixer el seu fill en aquell moment. Perquè cada naixement és sorprenent, cada naixement és únic.